Com s'utilitza la funció IF de Fulls de càlcul de Google

Si voleu executar una prova lògica en una fórmula de Fulls de càlcul de Google, que proporcioni resultats diferents, tant si la prova és CERT o FALS, haureu d'utilitzar la funció IF A continuació s’explica com fer-lo servir a Fulls de càlcul de Google.

Com el seu nom indica, IF s’utilitza per comprovar si una sola cel·la o un rang de cel·les compleix certs criteris en una prova lògica, on el resultat sempre és TRUE o FALSE.

Si la prova IF és TRUE, Fulls de càlcul de Google retornarà un número o una cadena de text, realitzarà un càlcul o executarà una altra fórmula.

Si el resultat és FALS, farà una cosa completament diferent. Podeu combinar IF amb altres funcions lògiques com AND i OR o amb altres sentències IF imbricades.

Utilització de la funció IF

La funció IF es pot utilitzar sola en una prova lògica única o podeu niar diverses sentències IF en una única fórmula per a proves més complexes.

Per començar, obriu el full de càlcul de Fulls de càlcul de Google i, a continuació, escriviu = IF (prova, valor_if_veritat, valor_if_fals) en una cel·la.

Substituïu "prova" per la vostra prova lògica i, a continuació, substituïu els arguments "value_if_true" i "value_if_false" per l'operació o el resultat que proporcionarà Fulls de càlcul de Google quan el resultat sigui TRUE o FALSE.

A l'exemple que es mostra a continuació, s'utilitza una sentència IF per provar el valor de la cel·la B3. Si la cel·la B3 conté la lletra B, el valor TRUE es retornarà a la cel·la A3. En aquest cas, es tracta d’una cadena de text que conté la lletra A.

Si la cel·la B3 no conté la lletra B, la cel·la A3 retornarà el valor FALS, que, en aquest exemple, és una cadena de text que conté la lletra C.

A l'exemple que es mostra, la cel·la B3 conté la lletra B. El resultat és TRUE, de manera que el resultat TRUE (la lletra A) es torna en A3.

Els càlculs també funcionen bé com a prova lògica. A l'exemple següent, la fórmula IF de la cel·la A4 està comprovant si la cel·la B4 té un valor numèric igual o superior al número 10. Si el resultat és TRUE, retorna el número 1. Si és fals, torna el número 2.

A l'exemple, la cel·la B4 té un valor de 9. Això significa que el resultat de la prova lògica és FALS, amb el número 2 mostrat.

Instruccions IF imbricades

Si voleu realitzar una prova lògica més llarga i complexa, podeu niar diverses sentències IF a la mateixa fórmula.

Per niar múltiples sentències IF juntes en una única fórmula, de tipus simple = IF (first_test, value_if_true, IF (second_test, value_if_true, value_if_false)). Tot i que només es mostra una única sentència IF imbricada, podeu niar totes les sentències IF juntes que necessiteu.

Com a exemple, si la cel·la B3 és igual a 4, la fórmula IF de A3 retorna un 3. Si la cel·la B3 no és igual a 4, s’utilitza una segona sentència IF per comprovar si la cel·la B3 té un valor inferior a 10.

Si ho fa, torneu el número 10. En cas contrari, torneu un 0. Aquest exemple de prova té la seva pròpia instrucció IF imbricada com a primer argument "value_if_false", que requereix que la primera prova sigui FALSA abans que es consideri la segona prova.

L'exemple anterior mostra els tres resultats potencials d'aquesta prova. Amb la primera prova lògica (B3 és igual a 3) que retorna un resultat TRUE, la fórmula IF de la cel·la A3 va retornar el número 4.

La segona prova lògica va retornar un altre resultat TRUE a la cel·la A4, amb un valor de B4 inferior a 10.

L'únic resultat FALS es torna a la cel·la A5, on el resultat d'ambdues proves (tant si B5 és igual a 3 com si és inferior a 10) és FALS, retornant el resultat FALS (a 0).

Podeu utilitzar una sentència IF imbricada com a argument "value_if_true" de la mateixa manera. Per fer-ho, escriviu= IF (first_test, IF (second_test, value_if_true, value_if_false), value_if_false).

Com a exemple, si la cel·la B3 conté el número 3 i si la cel·la C3 conté el número 4, torneu un 5. Si B3 conté un 3, però C3 no conté un 4, torneu un 0.

Si B3 no conté un 3, torneu al número 1.

Els resultats d’aquest exemple mostren que, perquè la primera prova sigui certa, la cel·la B3 ha de ser igual al número 3.

A partir d'aquí, el "valor_if_veritat" de l'IF inicial utilitza una segona sentència IF imbricada per fer una segona prova (si C3, C4, C5 o C6 contenen el número 4). Això us proporciona dos possibles resultats "value_if_false" (un 0 o un 1). És el cas de les cel·les A4 i A5.

Si no incloeu cap argument FALS per a la primera prova, Fulls de càlcul de Google us retornarà un valor de text FALS automàtic. Això es mostra a la cel·la A6 de l'exemple anterior.

Utilitzant IF amb AND i OR

Com que la funció IF realitza proves lògiques, amb resultats TRUE o FALSE, és possible anidar altres funcions lògiques com AND i OR en una fórmula IF. Això us permet executar una prova inicial amb diversos criteris.

La funció AND requereix que tots els criteris de prova siguin correctes per mostrar un resultat TRUE. OR requereix només un dels criteris de prova per ser correctes per a un resultat TRUE.

Per utilitzar IF I, escriviu = IF (AND (AND argument 1, AND argument 2), value_if_true, value_if_false). Substituïu els arguments AND pel vostre i afegiu-ne tants com vulgueu.

Per utilitzar IF OR,= IF (OR (OR argument 1, OR argument 2), value_if_true, value_if_false). Substituïu i afegiu tants arguments OU com necessiteu.

Aquest exemple mostra IF AND i IF OR que s’utilitzen per provar els mateixos valors a les columnes B i C.

Per a IF AND, B3 ha de ser igual a 1 i C3 ha de ser inferior a 5 perquè A3 retorni una cadena de text "Sí". Tots dos resultats són TRUE per a A3, amb un o tots dos resultats FALS per a les cel·les A4 i A5.

Per a IF OR, només una d'aquestes proves (B3 és igual a 1 o C3 inferior a 5) ha de ser CERT. En aquest cas, tant A8 com A9 retornen un resultat TRUE ("Sí") ja que un o tots dos resultats de les columnes B i C són correctes. Només A10, amb dos resultats fallits, retorna el resultat FALS.


$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found