agwebrunner.com

A mesura que continuem basant-nos en la vella tecnologia d’imatges, es continuen acumulant tipus de formats de fitxer, cadascun amb els seus propis matisos i usos. JPG, PNG i GIF s’han convertit en els més habituals, però, què els diferencia?

Aquests formats s’han convertit en els més populars per la seva compatibilitat amb navegadors moderns, la velocitat de banda ampla i les necessitats dels usuaris mitjans. Uniu-vos a nosaltres mentre examinem amb detall cada format i cobrim els punts forts i els punts febles de cadascun.

JPG (Joint Photographic Experts Group)

JPG era un tipus de fitxer desenvolupat pel Joint Photographic Experts Group (JPEG) per ser un estàndard per als fotògrafs professionals. Igual que el mètode que utilitzen els fitxers ZIP per trobar redundàncies en fitxers per comprimir dades, els JPG comprimeixen les dades de la imatge reduint seccions d’imatges a blocs de píxels o “mosaics”. La compressió JPG té el lamentable efecte secundari de ser permanent, ja que la tecnologia del fitxer es va crear per emmagatzemar fitxers d'imatges fotogràfiques grans en espais sorprenentment petits i no per a l'edició de fotos.

Els JPG s'han convertit en la imatge estàndard de facto d'Internet perquè es poden comprimir molt. Un JPG típic es pot comprimir a una proporció de 2: 1 fins a 100: 1, segons la vostra configuració. Particularment a l’època de la connexió a Internet, els JPG eren l’única manera viable d’enviar informació d’imatges.

No obstant això, a causa del caràcter amb pèrdua de JPG, no és una manera ideal d'emmagatzemar fitxers d'art. Fins i tot la configuració de màxima qualitat per a JPG es comprimeix i canviarà l’aspecte de la imatge, encara que sigui lleugerament. El JPG tampoc no és un mitjà ideal per a tipografies, línies nítides o fins i tot fotografies amb arestes nítides, ja que sovint es difuminen o esborren amb l’antialiasing. El que és potencialment pitjor és que es pot acumular aquesta pèrdua; desar diverses versions d’obres gràfiques pot causar una degradació amb cada reserva. Tot i això, és habitual veure aquestes coses guardades com a JPG, simplement perquè el tipus de fitxer és tan omnipresent.

El Joint Photographic Experts Group va desenvolupar tecnologia JPG sense pèrdues per combatre aquest greu problema de degradació de la qualitat. Tanmateix, a causa de la velocitat de connexió telefònica i la manca general d’interès pels fitxers que no degraden l’alta qualitat, l’estàndard JPG-LS no va arribar mai.

És possible descarregar connectors que permeten als usuaris obrir i desar el JPG2000 sense pèrdues i alguns programes, com l’aplicació Preview d’Apple, poden llegir i desar JPG2000 directament fora de la caixa.

Els JPG admeten RGB i CMYK de 24 bits, a més de l'escala de grisos de 8 bits. Personalment, no recomano utilitzar espais de color CMYK en JPG. També és important tenir en compte que els JPG en escala de grisos no comprimir gairebé tant com ho fan els de color.

GIF (format d'intercanvi gràfic)

El GIF, com el JPG, és un tipus de fitxer més antic i generalment associat a Internet a diferència de la fotografia. GIF significa "Graphics Interchange Format" i utilitza la mateixa compressió LZW sense pèrdues que utilitzen les imatges TIFF. Aquesta tecnologia va ser controvertida (per qüestions d’aplicació de patents), però s’ha convertit en un format acceptat ja que totes les patents han caducat.

El GIF és per naturalesa un fitxer de color de 8 bits, és a dir, que es limita a una paleta de 256 colors, que es poden triar del model de color RGB i es poden desar a una taula de cerca de colors (CLUT) o simplement a "Taula de colors". No obstant això, hi ha paletes de colors estàndard, com la paleta "Web Safe". Una nota important és que les imatges en escala de grisos són per naturalesa una paleta de 8 bits, de manera que guardar-les com a GIF és bastant ideal.

A banda del suport per a la transparència, el GIF també admet animacions, limitant cada marc a 256 colors preseleccionats.

Tot i que el GIF no té pèrdues com el JPG, la conversió a color de 8 bits distorsiona moltes imatges, fent servir filtres de barreja òptica per combinar o difondre colors, de manera similar als punts de mitges tintes o al puntilisme. Això pot alterar radicalment una imatge per a pitjor o, en alguns casos, utilitzar-se per crear un efecte interessant.

A causa d’aquest format sense pèrdues, el GIF es pot utilitzar per mantenir línies estretes sobre tipografia i formes geomètriques, tot i que aquestes coses són més adequades per a fitxers gràfics vectorials com SVG o el format natiu d’Adobe Illustrator, AI.

El GIF no és ideal per a fotografies modernes ni per emmagatzemar imatges. A mides petites amb taules de colors molt limitades, les imatges GIF poden ser més petites que els fitxers JPG. Però, en la majoria de mides normals, la compressió JPG crearà una imatge més petita. Estan en gran part obsoletes, útils només per crear nadons balladors o, de vegades, per crear transparències rugoses.

PNG (gràfics de xarxa portàtils)

PNG significa Portable Network Graphics (gràfics de xarxa portàtils) (o, segons qui vulgueu, el recursiu "PNG-Not-GIF"). Es va desenvolupar com una alternativa oberta al GIF, que utilitzava l'algoritme de compressió LZW propietari que hem comentat anteriorment. PNG és un excel·lent tipus de fitxer per a gràfics d’Internet, ja que admet la transparència als navegadors amb una elegància que no té el GIF. Fixeu-vos en com el color transparent canvia i es fon amb el fons. Feu clic amb el botó dret a la imatge per veure-la. En realitat, es tracta d’una imatge en quatre colors de fons diferents.

PNG admet el color de 8 bits com el GIF, però també admet el color RGB de 24 bits, com ho fa JPG. També són fitxers sense pèrdues, que comprimeixen imatges fotogràfiques sense degradar la qualitat de la imatge. PNG tendeix a ser el més gran dels tres tipus de fitxers i no és compatible amb alguns navegadors (normalment més antics).

A més de ser un format excel·lent per a la transparència, el caràcter sense pèrdues del PNG de 24 bits és ideal per al programari de captures de pantalla, ja que permet la reproducció de píxels per a píxels del vostre entorn d’escriptori.

Què utilitzar?

D'esquerra a dreta, aquests fitxers són: comprimit JPG de 24 bits, GIF de 8 bits, PNG de 8 bits, JPG de 24 bits de qualitat completa i PNG de 24 bits. Tingueu en compte que les mides dels fitxers augmenten en aquesta mateixa direcció.

PNG és el tipus d'imatge més gran per a imatges més grans, que sovint conté informació que pot ser que us sigui o no útil, segons les vostres necessitats. El PNG de 8 bits és una opció, però el GIF és més petit. Tampoc no són opcions òptimes per a la fotografia, ja que JPG és molt més petit que el PNG sense pèrdues, amb una pèrdua de qualitat mínima. I per a l’emmagatzematge de fitxers d’alta resolució, JPG es comprimeix a proporcions mínimes, amb pèrdues de qualitat només visibles en inspeccions properes.

En resum:

• PNG és una bona opció per a transparència i fitxers més petits i sense pèrdues. Fitxers més grans, no tant, tret que demaneu imatges sense pèrdues.
• El GIF és en gran mesura una novetat i només és útil per a l'animació, però pot produir petites imatges de 8 bits.
• JPG segueix sent el rei per a fotografies i imatges semblants a fotografies a Internet, però aneu amb compte, ja que el fitxer es pot degradar amb cada reserva.

Imatge de Keizersgracht, a Amsterdam de Massimo Catarinella via Viquipèdia, llançat sota Llicència Creative Commons. Imatges derivades disponibles sota la mateixa llicència. No m’importa saber qui va crear el nadó ballant.